MARE Popularis

Fotografies presentades per Berta Mas

  • Residents del port

    Residents del port

    Berta Mas

    En un petit port del Peloponès hi resideix una gran població de Caretta caretta. Acudeixen a les aigües tranquil·les del port en busca de refugi i aliment — restes de pescadors i coralls tous que es formen en el fons rocós. Aquesta convivència és possible gràcies a la baixa pressió antròpica de la zona. És un poble petit i tradicional, on només hi accedeixen embarcacions de pescadors locals i velers de viatgers ocasionals. A la tarda, aquesta escena no és gens inusual: diverses tortugues suren tranquil·lament en les aigües calmades, acostumades a la presència humana, sovint acostant-se a curiosejar les embarcacions. Sense haver-ho planejat, aquest port s'ha convertit en un refugi real per a elles. Un espai on la gent no hi neda ni hi accedeix fàcilment, i on la convivència és pacífica i no interventora. Gairebé una àrea marina protegida creada per accident. Caldria que no ho fos, d'accident. Zones com aquesta demostren que quan reduïm la nostra pressió sobre el medi, i ens limitem a observar des del respecte, la natura troba la manera de recuperar l'espai.

  • Mirada de llum

    Mirada de llum

    Berta Mas

    Un arc de Sant Martí a l'ull d'una tortuga. La Caretta caretta té una visió adaptada al medi marí que li permet detectar longituds d'ona que l'ull humà no pot percebre. Veuen l'espectre ultraviolat, cosa que les ajuda a orientar-se en alta mar, a detectar aliment i a navegar gràcies als camps magnètics, que utilitzen per nedar milers de quilòmetres i tornar exactament a la platja on van néixer. Però la seva visió no sempre les protegeix de les xarxes de pesca ni de les bosses de plàstic que sovint confonen amb meduses. Al Mediterrani, la captura accidental és la principal causa de mortalitat de la Caretta caretta. S'estima que desenes de milers d'individus moren cada any atrapats en arts de pesca. Una mirada plena de llum que porta milions d'anys navegant el Mediterrani, i que nosaltres portem segles apagant.

  • El yin i el yang

    El yin i el yang

    Berta Mas

    Dues tortugues careta (Caretta caretta) neden sincronitzades, dibuixant cercles sobre la praderia. És capvespre, un dels moments del dia en què estan més actives, i encara queda temps per buscar un últim mos abans de descansar. La posidònia és un bon lloc per fer-ho. Entre les seves fulles i el fons que les envolta hi troben una gran varietat de preses: crustacis, bivalves, gastròpodes, eriçons, petits peixos, calamars, esponges i anemones. Les caretes són principalment carnívores i tenen unes mandíbules especialment potents, capaces de trencar les closques i les estructures dures d’algunes d’aquestes preses. Així, el que per a nosaltres pot semblar simplement una passejada tranquil·la per la praderia és, en realitat, una recerca constant d’aliment.

Altres fotografies

  • Xarxa de Vida

    Xarxa de Vida

    RAMIRO PICOS GARCÍA

    Bajo la superficie del Mediterráneo se libra una batalla silenciosa pero tenaz. A pesar del anclaje de embarcaciones que desgarra sus hojas, la contaminación costera y la presión de especies invasoras, la Posidonia oceanica se niega a desaparecer. Esta planta milenaria, verdadero pulmón del mar, resiste como un símbolo de persistencia biológica frente al impacto humano. Aunque su crecimiento es extremadamente lento —apenas unos pocos centímetros al año—, la posidonia extiende sus raíces con firmeza sobre el lecho marino. Sus praderas tejen redes subterráneas capaces de fijar el sustrato, amortiguar el oleaje y capturar toneladas de carbono, luchando por mantener la claridad de las aguas incluso en entornos degradados. Cada brote que emerge entre el fango o recupera terreno frente a las anclas demuestra una capacidad de regeneración asombrosa. La supervivencia de la posidonia es un recordatorio de la resiliencia de la naturaleza. Pese a las trabas que la actividad humana impone a su ciclo vital, esta especie sigue ofreciendo refugio a cientos de animales marinos y protegiendo las costas de la erosión. Su silenciosa resistencia demuestra que, cuando se le da el más mínimo margen, la vida marina encuentra la manera de abrirse paso.

  • Sota el soroll

    Sota el soroll

    Xavier Capo Fiol

    Magaluf és conegut arreu per les seves platges, el turisme i la seva intensa activitat a l'estiu. Però sota la superfície existeix una altra realitat. En un fons de sorra, entre Cymodocea nodosa i Halimeda incrassata, un cavallet de mar (Hippocampus hippocampus) es desplaça lentament pel seu hàbitat. Una escena que podria semblar pròpia d'un lloc remot, però que va ser fotografiada a la mateixa costa de Magaluf. Una imatge per recordar que, darrere dels paisatges que coneixem, també hi ha un món submarí que mereix ser descobert i conservat.

  • Desolación

    Desolación

    RAMIRO PICOS GARCÍA

    El Mediterráneo, antaño un refugio de biodiversidad y vida vibrante, se enfrenta a una silenciosa crisis . El aumento continuado de la temperatura de sus aguas ha alterado el delicado equilibrio de sus ecosistemas, transformando fondos marinos llenos de luz en auténticos desiertos submarinos. Esta subida térmica actúa como un acelerador del colapso ecológico, desplazando a las especies autóctonas e imposibilitando la supervivencia de praderas milenarias como las de Posidonia oceanica, fundamentales para el oxígeno y la protección de la costa. Aprovechando este calentamiento, varias especies de algas invasoras han proliferado de forma descontrolada. Cubren el sustrato rocoso como un manto asfixiante que bloquea la luz solar y devora los nutrientes, impidiendo que la flora native se regenere. Los peces, moluscos y crustáceos pierden sus hábitats de cría y alimento; muchos huyen a zonas más frías, mientras que otros mueren atrapados en un entorno degradado. La estampa submarina actual evoca una desolación profunda. La transparencia turquesa da paso a aguas turbias y muertas, donde el silencio ya no es signo de paz, sino de devastación. La pérdida de vida marina no solo destruye la belleza natural del mar, sino que socava el sustento de comunidades pesqueras.

  • Fins demà

    Fins demà

    Manuel Calvo Pons

    El sol desapareixent tras les muntanyes de Mallorca dona unes curioses tonalitats de color tant a la mar com al cel

  • Pincel del Mediterráneo

    Pincel del Mediterráneo

    Beata Hercsuth

    omo un trazo de fuego y luz sobre la esponja marina, este diminuto nudibranquio destaca por su vibrante colorido. Este proyecto visual busca conectar al público con la riqueza oculta de nuestras costas, recordándonos que cada pequeña especie cumple una función insustituible en el ecosistema. Cuidar el litoral y regular el impacto humano es vital para mantener vivo el color de este lienzo natural antes de que se desvanezca de forma silenciosa.

  • MIRANDO AL MAR

    MIRANDO AL MAR

    Eva Abril Lladó

    Que podamos seguir disfrutando y paseando por nuestro puerto, mirando al mar, sin tanta masificación de embarcaciones y nos podamos bañar en él.

  • Plomalls de vida

    Plomalls de vida

    Yaiza Santana Bernaldo de Quirós

    Desplegat com un delicat plomall, l’espirògraf (Sabella spallanzanii) filtra l’aigua per alimentar-se. Les seves fines estructures, disposades en espiral, retenen petites partícules i organismes suspesos que després transporta cap a la boca. Quan aquest cuc poliquet percep una amenaça, el seu gran plomall desapareix en un instant dins el tub membranós que ell mateix ha construït. Una estructura delicada, però perfectament adaptada per viure filtrant la mar.

  • PROU!

    PROU!

    Núria Borrull Cubo

    Senzillament... prou! Les ancores de les embarcacions recreatives són les que arrabassen la posidònia, però al darrera hi ha la mà del home. He retocat el contrast, llum, saturació, i he afegit l'exclamació "PROU!" sobre una foto submarina de la meva mà fent el gest d'arrebassar la posidònia. Poca cosa més. Un muntatge senzill, un missatge senzill. Les praderies de posidònia de Formentera son fantàstiques, s'engronsen amb el batec de la mar, lluint un verd intens. Ja n'hi ha prou del excés d'embarcacions a l'estiu a Formentera, dels fondejos incontrolats, ja n'hi ha prou.

  • Aurores a l'Empordà

    Aurores a l'Empordà

    David Perpinyà Martínez

    Había una noche de calma pensada para la Vía Láctea, un plan de «volver a las dos a casa» y la certeza de una jornada laboral inminente. Pero la magia de la fotografía a menudo se alimenta de la improvisación y de aprovechar aquello que ocurre donde menos te lo esperas. Un aviso en Instagram disparó la urgencia: unas tonalidades moradas teñían las Illes Medes desde la Gola del Ter. A toda prisa, recogiendo trastos y persiguiendo un cielo que se apagaba con el alba, llegamos a tiempo para capturar un fenómeno insólito en nuestro territorio: una aurora boreal tiñendo de color el paisaje ampurdanés. Aquel «a las dos a casa» se convirtió en las siete y media de la mañana, justo a tiempo para pasear a la perra e ir a trabajar con una semana de cansancio en las piernas. Pero ciertos instantes irrepetibles justifican cualquier noche en vela. Capturarlos es la mejor manera de asegurarnos de que aquello pasó de verdad.

  • Com un remolí

    Com un remolí

    Andrés Quintana Puertas

    Una dona que surt de fer un capfico es retira de cop l’aigua acumulada als seus cabells deixant una imatge espectacular a la posta de sol.

  • Minúscula, rosa i bella

    Minúscula, rosa i bella

    Sebastià Pons Burguera

    Un esclat de rosa sobre el verd de la posidònia. Cyerce cristallina és petita, però ens parla d’una riquesa immensa: la que viu entre les fulles, sovint invisible als nostres ulls. Conservar la posidònia és protegir també allò que encara tenim la sort de descobrir.

  • El judici del raor

    El judici del raor

    Sebastian Antonio Bota Ferragut

    Aquesta imatge és una doble exposició realitzada en postprocessat, combinant dues fotografies originals de l'autor: un primer pla macro d'un raor (Xyrichtys novacula) i una presa de la superfície marina trencada per les onades. No s'ha utilitzat cap eina d'intel·ligència artificial en el procés. L'objectiu d'aquesta composició és artístic i conceptual: crear un mirall on el mar ens observa a través de l'ull de la seva criatura. El raor, una espècie tan preuada com vulnerable a la sobrepesca, ens mira directament, fixament, fusionat amb el límit del seu món i el nostre. És una mirada de judici; un recordatori angoixant que no som immunes a les conseqüències dels nostres actes. Ells ens observen des de la seva realitat fragmentada, i el que veuen —plàstics, escalfament, pèrdua d'hàbitat— no els agrada. Aquesta fotografia ens despulla davant l'ecosistema, convertint-nos en els observats i forçant-nos a qüestionar el nostre impacte abans que aquesta mirada s'apagui per sempre.

  • perlls ocults

    perlls ocults

    joan jaume moya galmes

    A vegades i ha perills que no se veuen desde s'exterior, aqui pot passar una barca i segur que impacte amb les roques

  • Mujer de mar

    Mujer de mar

    MARIA ISABEL PAJARES VIVAR

    Mujeres descansan en pequeñas piscinas naturales formadas entre las rocas de la costa de Formentera. La imagen propone una manera de habitar el litoral sin transformarlo: entrar, observar, permanecer y marcharse sin dejar rastro. El Mediterráneo no es solo un paisaje que contemplar o consumir, sino un ecosistema del que formamos parte y cuya fragilidad exige cuidado y respeto.

  • La picada

    La picada

    Lucía Parramón Rampérez

    Encara que de vegades els temem per la seva picada, són organismes essencials dels ecosistemes marins. Respectar-los és també respectar la mar i la seva biodiversitat.

  • Immensitat

    Immensitat

    Isabel Maria Pedret Rovira

    No es veu sortir el sol directament a l`horitzó de la immensitat d'aquest mar blavissim, que es divisa des del Far de la Mola de Formentera, però si que els raigs que traspuen entremig dels núvols li donen uns bells reflexes

  • Bienvenido Mr Marshall

    Bienvenido Mr Marshall

    clara

    Aquesta fotografia es va presentar pel certamen de fotografia narrativa del Port de Maó, que busca visibilitzar les amenaces que pateix aquest espai singular: la massificació, la pèrdua d'hàbitats naturals, la desaparició de la construcció tradicional i el desplaçament dels usos socials populars. Les imatges presentades busquen narrar la transformació i el deteriorament d'un refugi natural amb milers d'anys d'història, on conviuen la fauna marina, les embarcacions i una cultura marinera en risc. En aquest cas un lloc com Cala Taulera, on volen contruir un port esportiu amb amarraments per embarcaments per vaixells grans, Menorca està venuda.

  • Animaflor

    Animaflor

    Simón Vila Font

    Bajo la lente macro, la madrépora revela su verdadera esencia: una red de diminutos pólipos que construyen las catedrales de nuestros océanos. Cada milímetro de esta estructura viva es el hogar y refugio de miles de especies marinas. Sin embargo, el aumento de la temperatura del agua y la acidificación amenazan con silenciar sus colores y su vida. Proteger los arrecifes de coral no es una opción, es vital para la supervivencia del planeta. La foto se ha hecho en condiciones normales, con lente macro y el revelado intenta resaltar los colores y los pequeños detalles que esconde la madrépora.

  • EL GRITO DE LA ESPERANZA

    EL GRITO DE LA ESPERANZA

    Juan Ángel Cano Cárceles

    A VECES LOS PECES PARECEN QUERER DECIRNOS ALGO, TAL VEZ SOLO NOS SALUDAN PERO NOSOTROS TENEMOS QUE ALZAR LA VOZ PARA QUE TODO EL MUNDO PROTEJA SU HABITAT

  • Sumergirse

    Sumergirse

    Jordy Josue Ocon Cordoba

    Un mar para todos Entrar en el mar es entrar en un mundo que no nos pertenece, pero del que formamos parte. Bajo el agua descubrimos un espacio lleno de vida, luz y movimiento, tan hermoso como vulnerable. Cada vez que nos sumergimos, tenemos la oportunidad de conocerlo y también la responsabilidad de cuidarlo. Proteger nuestros mares significa conservar la vida que habita en ellos y garantizar que las futuras generaciones puedan sentir la misma libertad de adentrarse en el azul. Esta fotografía realizada en un único disparo muestra la fusión entre la vida humana y marítima.

  • El monstre marí

    El monstre marí

    Joan Torrens Serra

    La imaginació dels humans sempre ha vist criatures fantàstiques dins el mar. Les llegendes estan plenes d'aquests monstres i criatures imaginàries, moltes vegades fruït del desconeixement o la simple invenció.