MARE Popularis

Fotografías presentadas por clara
  • Bienvenido Mr Marshall

    Bienvenido Mr Marshall

    clara

    Aquesta fotografia es va presentar pel certamen de fotografia narrativa del Port de Maó, que busca visibilitzar les amenaces que pateix aquest espai singular: la massificació, la pèrdua d'hàbitats naturals, la desaparició de la construcció tradicional i el desplaçament dels usos socials populars. Les imatges presentades busquen narrar la transformació i el deteriorament d'un refugi natural amb milers d'anys d'història, on conviuen la fauna marina, les embarcacions i una cultura marinera en risc. En aquest cas un lloc com Cala Taulera, on volen contruir un port esportiu amb amarraments per embarcaments per vaixells grans, Menorca està venuda.
  • Espais dins del ciment

    Espais dins del ciment

    clara

    Davant la pressió de la construcció de chalets i hotels vacacionals, les restes de les casetes de vorera, testimonis del patrimoni menorquí d'abans d'un segle, queden atrapades entre el ciment. Aquestes construccions, símbol de la unió entre la gent i la mar, s'estan degradant ràpidament, enfrontant-se a ordres de demolició i la falta de protecció jurídica efectiva, malgrat els esforços recents d'una associació i el compromís del Govern balear per crear un catàleg de protecció. Mentre les autoritats "treballen" a ritme de palau per garantir la seguretat jurídica d'aquestes estructures úniques, la ciutadania busca desesperadament espais per refrescar-se i mantenir el contacte amb la natura, en un entorn on l'espai públic i el patrimoni històric són cada vegada més amenaçats per la transformació urbanística descontrolada.
  • Miramar en llibertat

    Miramar en llibertat

    clara

    El Port de Maó es troba en un punt d'inflexió on la pressió per a la construcció de grans infraestructures turístiques amenaça de substituir els petits hotels i l'arquitectura tradicional per complexes destinats a un públic amb alt poder adquisitiu. Aquesta dinàmica de massificació i transformació radical de l'espai posa en perill l'accessibilitat i la qualitat de la Badia del Maó per a les futures generacions, qüestionant quin llegat de natura, cultura marinera i espai públic es preservarà realment si no es garanteix un equilibri entre el desenvolupament i la conservació dels valors patrimonials i ambientals del port.

Otras fotografías
  • Animaflor

    Animaflor

    Simón Vila Font

    Bajo la lente macro, la madrépora revela su verdadera esencia: una red de diminutos pólipos que construyen las catedrales de nuestros océanos. Cada milímetro de esta estructura viva es el hogar y refugio de miles de especies marinas. Sin embargo, el aumento de la temperatura del agua y la acidificación amenazan con silenciar sus colores y su vida. Proteger los arrecifes de coral no es una opción, es vital para la supervivencia del planeta. La foto se ha hecho en condiciones normales, con lente macro y el revelado intenta resaltar los colores y los pequeños detalles que esconde la madrépora.
  • Mujer de mar

    Mujer de mar

    MARIA ISABEL PAJARES VIVAR

    Mujeres descansan en pequeñas piscinas naturales formadas entre las rocas de la costa de Formentera. La imagen propone una manera de habitar el litoral sin transformarlo: entrar, observar, permanecer y marcharse sin dejar rastro. El Mediterráneo no es solo un paisaje que contemplar o consumir, sino un ecosistema del que formamos parte y cuya fragilidad exige cuidado y respeto.
  • Dins l'onada

    Dins l'onada

    Marta Rodriguez Palau

    La mar abraça el neguit, la por. L’engoleix entre el vaivé hipnòtic de les ones. Com nosaltres, és viva, mai no és igual, el seu estat natural és el canvi; cada mirada que en fem s’esvaeix entre el blau immens. No es repeteix. La mar, així com és ara mai no serà. I la manera com serà demà reposa sobre les nostres mans. La mar, allò que ens dóna la vida. Mar Mediterrani, agost del 2026
  • Aurores a l'Empordà

    Aurores a l'Empordà

    David Perpinyà Martínez

    Había una noche de calma pensada para la Vía Láctea, un plan de «volver a las dos a casa» y la certeza de una jornada laboral inminente. Pero la magia de la fotografía a menudo se alimenta de la improvisación y de aprovechar aquello que ocurre donde menos te lo esperas. Un aviso en Instagram disparó la urgencia: unas tonalidades moradas teñían las Illes Medes desde la Gola del Ter. A toda prisa, recogiendo trastos y persiguiendo un cielo que se apagaba con el alba, llegamos a tiempo para capturar un fenómeno insólito en nuestro territorio: una aurora boreal tiñendo de color el paisaje ampurdanés. Aquel «a las dos a casa» se convirtió en las siete y media de la mañana, justo a tiempo para pasear a la perra e ir a trabajar con una semana de cansancio en las piernas. Pero ciertos instantes irrepetibles justifican cualquier noche en vela. Capturarlos es la mejor manera de asegurarnos de que aquello pasó de verdad.
  • Com un remolí

    Com un remolí

    Andrés Quintana Puertas

    Una dona que surt de fer un capfico es retira de cop l’aigua acumulada als seus cabells deixant una imatge espectacular a la posta de sol.
  • Entre els marges

    Entre els marges

    Pablo Izaguerri

    La relació entre l'oci marí i la costa, està arribant a un punt del tot insostenible. El que abans era una simbiosi i un refugi, ara és un parc susceptible de ser venut al millor pagador. El turisme de masses ens arracona cada vegada més als marges de la nostra pròpia costa. Es Mercadal, 2025
  • Comarruga

    Comarruga

    Marta Rodriguez Palau

    D’aquella estada a Comarruga, me n’enduc un record estrany. És un municipi costaner que, d’entre tants, s’ha anat sobreescrivint per satisfer les demandes i necessitats del turista. Els hotels, els comerços i les construccions contemporànies sepulten una vida que abans bategava a un altre ritme. Desconeguda als ulls dels estrangers, incerta als ulls dels joves locals. Tanmateix, Comarruga conserva els costums. Entre d’altres, el bany popular al Riuet, que resisteix a esborrar-se. Comarruga, juliol del 2026
  • L’última llum de Formentera

    L’última llum de Formentera

    Marc Galceran Mauri

    El dia s’acaba, però ningú té pressa per sortir de l’aigua. Les darreres llums de Formentera es barregen amb les onades i els reflexos del mar. A flor d’aigua, tot sembla diferent. El sol desapareix lentament i el Mediterrani conserva durant uns instants la seva llum. Un d’aquells moments senzills que ens recorden per què estimem aquest mar i per què val la pena cuidar-lo. L’última llum del dia, abans que el mar se la quedi.
  • el descanso

    el descanso

    luis

    gaviota tomandose un descanso para tomar fuerzas , ya que ellas son las que limpian y conservan nuestras playas y mares , que siempre las veamos por las arenas bordeando la costa
  • Auba menorquina

    Auba menorquina

    Joan Torrens Serra

    La pressió humana sobre la costa balear fa molt difícil gaudir de la costa amb solitud. Només a les hores primeres del dia, quan el Sol comença a despuntar, es pot gaudir del silenci i la tranquil·litat.
  • MIRANDO AL MAR

    MIRANDO AL MAR

    Eva Abril Lladó

    Que podamos seguir disfrutando y paseando por nuestro puerto, mirando al mar, sin tanta masificación de embarcaciones y nos podamos bañar en él.
  • El guardián

    El guardián

    Francisco Sedano Vera

    Durante el periodo reproductivo, este pequeño chafarrocas permanece junto a su puesta, protegiendo sus huevos entre las rocas del litoral mediterráneo. Una escena íntima que recuerda que incluso los animales más discretos desempeñan un papel esencial en la biodiversidad marina. Conservar sus hábitats significa proteger también estos pequeños ciclos de vida que mantienen vivo nuestro Mediterráneo.
  • Alcoves

    Alcoves

    Paula Salas Villajos

    Dilema se conserven o demoleixen? Antigament era lloc de refugi i magatzem dels pescadors , actualment s'han convertit en xiringuitos d'ús privat.
  • Aixó es com ploure dins la mar

    Aixó es com ploure dins la mar

    Andrés Quintana Puertas

    La cortina de precipitacions descarrega damunt la mar deixant un contrast amb les darreres llums solars.
  • Residents del port

    Residents del port

    Berta Mas

    En un petit port del Peloponès hi resideix una gran població de Caretta caretta. Acudeixen a les aigües tranquil·les del port en busca de refugi i aliment — restes de pescadors i coralls tous que es formen en el fons rocós. Aquesta convivència és possible gràcies a la baixa pressió antròpica de la zona. És un poble petit i tradicional, on només hi accedeixen embarcacions de pescadors locals i velers de viatgers ocasionals. A la tarda, aquesta escena no és gens inusual: diverses tortugues suren tranquil·lament en les aigües calmades, acostumades a la presència humana, sovint acostant-se a curiosejar les embarcacions. Sense haver-ho planejat, aquest port s'ha convertit en un refugi real per a elles. Un espai on la gent no hi neda ni hi accedeix fàcilment, i on la convivència és pacífica i no interventora. Gairebé una àrea marina protegida creada per accident. Caldria que no ho fos, d'accident. Zones com aquesta demostren que quan reduïm la nostra pressió sobre el medi, i ens limitem a observar des del respecte, la natura troba la manera de recuperar l'espai.
  • ESLABONES INVISIBLES: LA FRAGILIDAD DEL EQUILIBRIO MARINO

    ESLABONES INVISIBLES: LA FRAGILIDAD DEL EQUILIBRIO MARINO

    Abel Miravalles Caballero

    En la vastedad de los mares la vida se manifiesta a través de una intrincada red donde cada organismo cumple una función vital. En esta fotografía se aprecian los ápices ramoneados de una pradera de Posidonia oceanica tras el paso de un banco de salemas (Sarpa salpa). Esta escena es un reflejo vivo de las cadenas tróficas, un pilar fundamental que sostiene la salud de nuestros mares y océanos. Desde el fitoplancton y las praderas marinas que producen oxígeno, hasta los depredadores que regulan las poblaciones, cada especie es un eslabón indispensable. La desaparición o alteración de uno solo de estos componentes provocada por la sobrepesca, la contaminación plástica, el cambio climático o la destrucción de hábitats, provoca un efecto en cadena que desestabiliza ecosistemas enteros. Este equilibrio marino es tan fascinante como extremadamente frágil. Lo que ante nuestros ojos parece una abundancia inagotable es, en verdad, una arquitectura natural delicada que depende de la armonía entre todas sus partes. Proteger el mar va mucho más allá de cuidar sus aguas, significa salvaguardar la complejidad de sus interacciones tróficas. Al alterarla rompemos el motor que regula el clima global, alimenta a millones de personas y mantiene con vida a la Tierra.
  • EL GRITO DE LA ESPERANZA

    EL GRITO DE LA ESPERANZA

    Juan Ángel Cano Cárceles

    A VECES LOS PECES PARECEN QUERER DECIRNOS ALGO, TAL VEZ SOLO NOS SALUDAN PERO NOSOTROS TENEMOS QUE ALZAR LA VOZ PARA QUE TODO EL MUNDO PROTEJA SU HABITAT
  • GOTAS DE LUZ

    GOTAS DE LUZ

    Sara Fuentes Torres

    Foto realizada a unos 6m de profundidad viendo a las gotas de luz escapando hacia la superficie con reflejos abstractos
  • Llibertat

    Llibertat

    Paula Salas Villajos

    Podem gaudir de la nostra mar amb respecte i cura. Som lliures i aquesta llibertat no té límits, i aixó ho hem de revertir de forma satisfactória.
  • Minúscula, rosa i bella

    Minúscula, rosa i bella

    Sebastià Pons Burguera

    Un esclat de rosa sobre el verd de la posidònia. Cyerce cristallina és petita, però ens parla d’una riquesa immensa: la que viu entre les fulles, sovint invisible als nostres ulls. Conservar la posidònia és protegir també allò que encara tenim la sort de descobrir.
  • EL FIN DE UN VIAJE ANCESTRAL

    EL FIN DE UN VIAJE ANCESTRAL

    Abel Miravalles Caballero

    Las tortugas bobas (Caretta caretta) llevan más de 5 millones de años surcando los mares y océanos de la Tierra, superando eras y extinciones, pero hoy se enfrentan a una amenaza para la que no están adaptadas: la actividad humana. Encontré este ejemplar varado en las playas de Benicassim, del cual no pude esclarecer la causa de la muerte. Las principales causas que arremeten contra estos reptiles son las capturas accidentales en aparejos de pesca, la colisión con embarcaciones, la ingesta de plásticos al confundirlos con medusas o la pérdida de sus playas de anidación. Esta escena nos confronta con la fragilidad de la vida marina ante la huella que dejan las malas prácticas del ser humano. Que esta escena y la partida de este gigante marino no se en vano, que sirva como un faro que guíe hacia una coexistencia consciente y respetuoso con los mares y océanos que siempre nos han dado vida.