MARE Popularis

Fotografies presentades per MARILENA MATAS MINGALLON

  • Naufrago

    Naufrago

    MARILENA MATAS MINGALLON

    Velero varado en costa de los pinos, la embarcación aún sigue allí al ser renunciado por sus propietarios , y salir a la venta en varias ocasiones

  • El naufragio

    El naufragio

    MARILENA MATAS MINGALLON

    Velero varado en costa de los pinos, la embarcación aún sigue allí al ser renunciado por sus propietarios , y salir a la venta en varias ocasiones

  • Eclipse

    Eclipse

    MARILENA MATAS MINGALLON

    El 12 de Agosto ha sido un día que muchos jamás olvidaremos, algunos vivimos nuestro primer eclipse , otros no, pero por un día todos hicimos lo mismo al mismo tiempo, y fue mirar al sol

Altres fotografies

  • Estrella

    Estrella

    José Juan Luzón Quirós

    Detalle macro de una estrella de mar. Muy común en el mediterráneo pero no por ello menos hermosa. Cuerpo cubierto por pequeñas puntas, se desplaza gracias a cientos de brazos ambulacrales en la parte inferior de sus 5 brazos.

  • El judici del raor

    El judici del raor

    Sebastian Antonio Bota Ferragut

    Aquesta imatge és una doble exposició realitzada en postprocessat, combinant dues fotografies originals de l'autor: un primer pla macro d'un raor (Xyrichtys novacula) i una presa de la superfície marina trencada per les onades. No s'ha utilitzat cap eina d'intel·ligència artificial en el procés. L'objectiu d'aquesta composició és artístic i conceptual: crear un mirall on el mar ens observa a través de l'ull de la seva criatura. El raor, una espècie tan preuada com vulnerable a la sobrepesca, ens mira directament, fixament, fusionat amb el límit del seu món i el nostre. És una mirada de judici; un recordatori angoixant que no som immunes a les conseqüències dels nostres actes. Ells ens observen des de la seva realitat fragmentada, i el que veuen —plàstics, escalfament, pèrdua d'hàbitat— no els agrada. Aquesta fotografia ens despulla davant l'ecosistema, convertint-nos en els observats i forçant-nos a qüestionar el nostre impacte abans que aquesta mirada s'apagui per sempre.

  • Eel-a-Boo

    Eel-a-Boo

    César Vicente-García

    Asomada desde su refugio de roca, con la boca entreabierta en un constante y rítmico flujo de agua para respirar, la morena encarna como pocas especies el misterio de los fondos marinos. A menudo rodeada de falsos mitos que la tildan de agresiva, este fascinante depredador es en realidad un animal tímido y sigiloso que pasa el día resguardado en la penumbra de las grietas. Su silueta serpentina y su mirada atenta nos recuerdan que los rincones más oscuros del mar albergan una vida fascinante y perfectamente adaptada. Observarla acechar con paciencia es comprender la importancia de preservar su hábitat: proteger el arrecife y las rocas costeras es garantizar que guardianes tan carismáticos como la morena sigan encontrando un hogar donde asomarse al mundo.

  • El guardián de la arena

    El guardián de la arena

    Angel López Martínez

    La fotografía fue realizada en apnea en Cala Cortina ( Cartagena ) en septiembre de 2026. Es un raor juguetón en un fondo de arena un tesoro de nuestros fondos arenosos que merecen protección

  • Horizonte azul

    Horizonte azul

    Óscar Cifuentes Arabí

    El extenso manto de agua se encuentra con una inmensa capa de arena, que se pierde lentamente en la profundidad, creando un paisaje submarino donde el azul y el vacío se funden en un horizonte

  • Sota el soroll

    Sota el soroll

    Xavier Capo Fiol

    Magaluf és conegut arreu per les seves platges, el turisme i la seva intensa activitat a l'estiu. Però sota la superfície existeix una altra realitat. En un fons de sorra, entre Cymodocea nodosa i Halimeda incrassata, un cavallet de mar (Hippocampus hippocampus) es desplaça lentament pel seu hàbitat. Una escena que podria semblar pròpia d'un lloc remot, però que va ser fotografiada a la mateixa costa de Magaluf. Una imatge per recordar que, darrere dels paisatges que coneixem, també hi ha un món submarí que mereix ser descobert i conservat.

  • perlls ocults

    perlls ocults

    joan jaume moya galmes

    A vegades i ha perills que no se veuen desde s'exterior, aqui pot passar una barca i segur que impacte amb les roques

  • Aixó es com ploure dins la mar

    Aixó es com ploure dins la mar

    Andrés Quintana Puertas

    La cortina de precipitacions descarrega damunt la mar deixant un contrast amb les darreres llums solars.

  • A real encounter

    A real encounter

    Anna Lofi

    In the waters of Cala Viola, Menorca, a snorkeller gently holds an octopus that approached and chose to settle into her hands. The animal initiated this unexpected encounter, creating a brief moment of trust between human and marine life. A quiet connection with one of the Mediterranean’s most intelligent and curious inhabitants, and a reminder that the most memorable wildlife encounters are often those we allow to happen on their own terms.

  • A postcard from Menorca

    A postcard from Menorca

    Anna Lofi

    The Favàritx Lighthouse rises above the rugged northern coast of Menorca, captured in black and white like a postcard from another time. Standing between land and the Mediterranean, the lighthouse has long been part of this dramatic seascape, shaped by wind, waves and exposed rock. Stripped of colour, the scene becomes timeless, a simple portrait of one of Menorca’s most recognisable connections between the island and the sea.

  • Estrellas de mar

    Estrellas de mar

    Lucía Payés Armada

    El brillo del sol se refleja en forma de pequeñas estrellas, como si fuera el brillo de piedras preciosas, en una metáfora de lo valioso que es el mar.

  • Sarpa salpa a la posidònia

    Sarpa salpa a la posidònia

    Isabella Zambrano.

    Solo un pequeño cardumen merodeando por la posidònia en busca de almiento, de forma ordenada y pacífica.

  • Entre algues, un món per descobrir

    Entre algues, un món per descobrir

    Lucía Parramón Rampérez

    Els cavallets de mar empren les algues per camuflar-se i protegir-se. Moltes vegades, per aconseguir una millor fotografia, alguns bussejadors retiren les algues que els cobreixen per poder veure millor l’animal. Aquesta imatge no mostra el cavallet sencer, i és precisament el que vull transmetre: no sempre la fotografia ho és tot. Hem de saber observar i respectar els animals sense alterar el seu entorn, especialment quan es tracta d’espècies tan vulnerables com el cavallet de mar.

  • Cel i mar formenterencs

    Cel i mar formenterencs

    Núria Borrull Cubo

    Paleta de colors blau-verds. Fusió formenterenca de cel i mar. Tanta puresa! Tanta bellesa! Tanta pau! No protegir aquest entorn es un pecat!

  • Un raig d'esperança

    Un raig d'esperança

    Joan Torrens Serra

    Encara ens queda una esperança, que les noves generacions siguin més conscients de la necessitat de conservar i protegir la mar, que les generacions passades, que l'han destruït i venut per la cobdicia.

  • El yin i el yang

    El yin i el yang

    Berta Mas

    Dues tortugues careta (Caretta caretta) neden sincronitzades, dibuixant cercles sobre la praderia. És capvespre, un dels moments del dia en què estan més actives, i encara queda temps per buscar un últim mos abans de descansar. La posidònia és un bon lloc per fer-ho. Entre les seves fulles i el fons que les envolta hi troben una gran varietat de preses: crustacis, bivalves, gastròpodes, eriçons, petits peixos, calamars, esponges i anemones. Les caretes són principalment carnívores i tenen unes mandíbules especialment potents, capaces de trencar les closques i les estructures dures d’algunes d’aquestes preses. Així, el que per a nosaltres pot semblar simplement una passejada tranquil·la per la praderia és, en realitat, una recerca constant d’aliment.

  • el descanso

    el descanso

    luis

    gaviota tomandose un descanso para tomar fuerzas , ya que ellas son las que limpian y conservan nuestras playas y mares , que siempre las veamos por las arenas bordeando la costa

  • La ultima mirada

    La ultima mirada

    Marc Bennasar Borras

    No hizo falta acercarme más. Sus ojos lo dijeron todo. En ese instante entendí que el mar nos observa con la misma curiosidad con la que nosotros lo exploramos. La diferencia es que él solo espera una cosa de nosotros: que aún tenga un lugar donde seguir escondiéndose.

  • AMNIOTA

    AMNIOTA

    Carlota Morales

    Volver al origen. Volver una y otra vez, donde todo empezó. Donde se creó la vida. Volver a ti. Gracias mamá. Gracias mar.

  • Xarxa de Vida

    Xarxa de Vida

    RAMIRO PICOS GARCÍA

    Bajo la superficie del Mediterráneo se libra una batalla silenciosa pero tenaz. A pesar del anclaje de embarcaciones que desgarra sus hojas, la contaminación costera y la presión de especies invasoras, la Posidonia oceanica se niega a desaparecer. Esta planta milenaria, verdadero pulmón del mar, resiste como un símbolo de persistencia biológica frente al impacto humano. Aunque su crecimiento es extremadamente lento —apenas unos pocos centímetros al año—, la posidonia extiende sus raíces con firmeza sobre el lecho marino. Sus praderas tejen redes subterráneas capaces de fijar el sustrato, amortiguar el oleaje y capturar toneladas de carbono, luchando por mantener la claridad de las aguas incluso en entornos degradados. Cada brote que emerge entre el fango o recupera terreno frente a las anclas demuestra una capacidad de regeneración asombrosa. La supervivencia de la posidonia es un recordatorio de la resiliencia de la naturaleza. Pese a las trabas que la actividad humana impone a su ciclo vital, esta especie sigue ofreciendo refugio a cientos de animales marinos y protegiendo las costas de la erosión. Su silenciosa resistencia demuestra que, cuando se le da el más mínimo margen, la vida marina encuentra la manera de abrirse paso.

  • Mujer de mar

    Mujer de mar

    MARIA ISABEL PAJARES VIVAR

    Mujeres descansan en pequeñas piscinas naturales formadas entre las rocas de la costa de Formentera. La imagen propone una manera de habitar el litoral sin transformarlo: entrar, observar, permanecer y marcharse sin dejar rastro. El Mediterráneo no es solo un paisaje que contemplar o consumir, sino un ecosistema del que formamos parte y cuya fragilidad exige cuidado y respeto.